Agost 2020
Fins a 160 coixins estesos a terra col·locats en cercles i amb una invitació latent: tothom qui vulgui es pot aturar a escriure el seu desig. Una instal·lació que, en un format més petit, ja va portar a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, i que cerca «el bé comú en un moment en què ens tanquen, compartimenten i aïllen».
Regió 7, Toni Mata i Riu
Fotografies Irene Vendrell i Marc Sellarès
L’obra efímera que va presentar Mónica Campdepadrós rep el nom de I DE NOU, DESITGEM
En el context incert de noves realitats deshumanitzants, sense referents ni direccions clares com a espècie; amb un col·lapse climàtic, de salut i de sistema presents; vivint vides virtuals i immersos en les postveritats… On ens trobem envoltats de noves distàncies, aïllaments i
pors entre nosaltres…
Des d’aquest present, la instal·lació efímera i participativa I DE NOU, DESITGEM vol donar llum i veu a la col·lectivitat. Vol unificar la separació i llançar un gran desig, un desig de desitjos. Ser una onada de partícules/coixins unitària i col·lectiva, que s’estengui constituint una forma d’energia, conformada a partir del que vol expressar cada persona.
Després d’aquests moments tan difícils, vol ser un cant a la unió i a l’esperança.
A un començar de Nou, des dels desitjos particulars d’un món millor.
El coixí és un element receptor dels secrets, somnis i anhels. Disposat en forma d’onada concèntrica/excèntrica, la peça fa un recorregut d’anada i tornada entre el personal i el comunitari.
I DE NOU, DESITGEM vol establir un contacte amb la terra, la base que ens sosté, de la que formem part i que tenim tan malmesa. Els coixins sobre la terra, amb els desitjos mirant cap al cel, conformant un corpus comú, volen atorgar valor a l’indret del Parc del Secà, connectant art, natura, pensaments/sentiments/emocions i fent comunitat.
Proyecto de instalación efímera y participativa en el Parc del Secà
En el contexto incierto de nuevas realidades deshumanizantes, sin referentes ni direcciones claras como especie; con un colapso climático, de salud y de sistema encontramos rodeados de nuevas distancias, aislamientos y miedos entre nosotros …
Desde este presente, la instalación efímera y participativa Y DE NUEVO, DESEAMOS quiere dar luz y voz a la colectividad. Quiere unificar la separación y lanzar un gran deseo, un deseo de deseos. Ser una ola de partículas / cojines unitaria y colectiva, que se extienda constituyendo una forma de energía, conformada a partir de lo que quiere expresar cada persona.
Tras estos momentos tan difíciles, quiere ser un canto a la unión y en la esperanza.
A un empezar de nuevo, desde los deseos particulares de un mundo mejor.
La almohada es un elemento receptor de los secretos, sueños y anhelos. Dispuesto en forma de ola concéntrica / excéntrica, la pieza hace un recorrido de ida y vuelta entre lo personal y lo comunitario.
Y DE NUEVO, DESEAMOS quiere establecer un contacto con la tierra, la base que nos sostiene, de la que formamos parte y que tenemos tan dañada. Los cojines sobre la tierra, con los deseos mirando hacia el cielo, conformando un corpus común, quieren otorgar valor al lugar del Parc del Secà, conectando arte, naturaleza, pensamientos / sentimientos / emociones y haciendo comunidad.
Ephemeral and participatory installation project in the Parc del Secà
In the uncertain context of new dehumanizing realities, without references or clear directions as a species; With a climate, health and system collapse, we find ourselves surrounded by new distances, isolations and fears among us …
From this present, the ephemeral and participatory installation AND AGAIN, DESEAMOS wants to give light and voice to the community. You want to unify the separation and launch a great wish, a wish for wishes. To be a unitary and collective wave of particles / cushions, which spreads constituting a form of energy, formed from what each person wants to express.
After these difficult moments, it wants to be a hymn to unity and hope.
To start over, from the wishes of a better world.
The pillow is a receiver of secrets, dreams and wishes. Arranged in the form of a concentric / eccentric wave, the piece travels back and forth between the personal and the communal.
AND AGAIN, WE DESIRE wants to establish contact with the earth, the base that sustains us, of which we are part and that we have so damaged. The cushions on the ground, with the wishes looking towards the sky, forming a common corpus, want to give value to the place of the Parc del Secà, connecting art, nature, thoughts / feelings / emotions and creating community.