El projecte AMiC proposa la pràctica educativa com a espai de trobada per assajar diferents disciplines artístiques on les i els mestres i alumnes puguin conèixer millor els llenguatges artístics contemporanis. També vol ser un estímul per tal de treballar diferents àrees del currículum a partir del llenguatge audiovisual i ampliar l’horitzó d’experiències i coneixements més enllà de la simple experiencia estètica per obrir tot un ventall de possibilitats a nivell educatiu.

Durant el curs 2020-21, per a la 7a edició del projecte AMiC (Art, Mestres i Creació), el tema triat va ser “Connexions”. Així que, durant el curs 20-21, es va donar valor al concepte de «connexions », especialment en un temps  (des del Covid19 fins a la crisi climàtica) i en que sovint, massa sovint, ens hem trobat aïllades i aïllats, o rebent recolzament dels altres, fruit d’aquestes noves situacions sorgides en el segle 21. Això ens ha obliga a repensar-nos i, a repensar, també, en com ens connectem o reconnectem entre nosaltres i amb el món que ens envolta.

L’artista convidada va ser Irma Marco (València, 1981) és artista, investigadora i docent. Els seus treballs posen en relació continguts que ja existeixen amb d’altres que són de nova creació, de manera que es generen diàlegs que qüestionen el concepte del sentit original. La seva pràctica es belluga entre lainstal·lació, el site-specific i l’experimentació sonora, entre altres camps.

El curs 22-23 el projecte AMIC el tema és “Límits”

Què són els límits?

Un límit és una línia real o imaginària que separa dues coses. En geografia, els límits separen diferents Territoris del planeta. Aquest

curs volem treballar els límits, tots ; els socials, els geogràfics, els culturals, els ambiental…….els límits planetaris .

PONÈNCIA

Paula Bruna

Doctora de Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre art i ecologia política. Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, utilitza la investigació artística com una forma de coneixement en què s’hibriden diferents disciplines.

El seu interès se centra en l‟estudi del conflicte entre una societat basada en el creixement econòmic i la naturalesa limitada del medi que la sosté. En els darrers anys, investiga sobre la conformació del relat de l’Antropocè des d’un punt de vista no humà, mitjançant una combinació de ciència, ficció i art. La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents de l’antropocentrisme actual té efectes en la consciència ecològica i obre la gamma de possibles formes de convivència.

Els resultats de la seva investigació artística han estat presentats a diversos congressos, publicacions (Re-Visions, BRAC, Ecologia Política), tallers sobre art i ecologia (Hangar, L’Escocesa, Calafou, Centre del Carme de Cultura Contemporània, UAB) i esdeveniments artístics i exposicions (Arts Santa Mònica, SWAB Barcelona Art Fair, CCCB, CAN Farrera, L’Escocesa, FASE + Dràcul·la, Projector International Videoart Festival, i Kunstraum Lakeside a Àustria). Va obtenir la Beca per a la creació artística Guasch-Coranty 2018- 19, Beca de recerca i experimentació L’Escocesa ‘19, i Beca per a la investigació i la innovació en els àmbits de les arts visuals, nous sectors creatius, arts escèniques, música i pensament 2020 (OSIC, Generalitat de Catalunya). Durant el curs 2020-2021, ha participat al programa En Residència (impulsat per l’ICUB i el CEB) a l’Institut Vapor del Fil. Ha realitzat residències artístiques a Hangar (2017-2020), Cultivamos Cultura (Portugal, 2021) i actualment és artista resident a La Escocesa.

https://paulabruna.com/

TALLERS

Visitarem la sala L’Art de Viure, de l’entitat manresana AMPANS, al carrer Bernat de Cabrera. Aquest Centre Ocupacional va reconvertir l’antiga Industrial Elèctrica Manresana en un taller d’art i d’expressió plàstica, pensat perquè persones amb discapacitat intel·lectual poguessin explorar el seu talent i creativitat.

Coneixerem les instal·lacions i als artistes que participen diàriament en els tallers de Manresa. Durant unes hores veurem les seves produccions i farem un treball conjunt.

L’obertura d’aquest Centre Ocupacional respon a una estratègia d’inclusió a la societat que passa per acostar els serveis i recursos d’AMPANS a la comunitat, en aquest cas, al barri de les Bases de Manresa. El centre té una capacitat per a una vuitantena de persones on cada artista busca potenciar el seu talent i creativitat i definir el seu estil a partir d’activitats individuals i grupals.

Amb l’artista Alèxia Lleonart Pujol, farem una sortida taller. L’Alèxia és llicenciada en Belles Arts per la UB i especialitzada en gravat i tècniques d’estampació. Professora de l’Escola d’Art de Manresa, imparteix classes en el Taller de Gravat i en els cicles de grau mitjà d’Assistència al producte gràfic imprès i el cicle de grau superior d’il·lustració.

Els seus gravats incorporen tècniques d’estampació professional, tècniques tradicionals i tècniques de gravat més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Durant la sortida l’artista i docent ens proposarà percebre amb el tacte els elements constructius de la pedra seca, per tal d’elaborar una traducció, a través de la tècnica del frottage, que la faci de nou visible òpticament en un llençol de cotó antic, redescobrint-la a través d’un «revela’t» en un bany de tanins.

El 12 de maig es commemorava el centenari del naixement de Joseph Beuys, un artista fonamental per entendre l’evolució de l’art contemporani. Des d’una concepció radical de la intervenció de l’art en la societat, la seva trajectòria es caracteritza per l’ús de les més diverses eines i propostes: de l’escultura a la performance, de la publicació d’artista al vídeo.   Joseph Beuys és un dels grans noms de l’art del segle XX.

És recordat per les seves escultures i happenings, que tenien sempre una perspectiva política, de qüestionament i revisió de la societat. Beuys també és conegut per ser un dels cofundadors del moviment Fluxus, la xarxa internacional d’artistes, compositors i dissenyadors que van lluitar contra l’objecte artístic tradicional entès com una mercaderia, i van posar l’exploració artística i l’activisme social i polític al centre de la seva obra.   Aquest curs 21-22 viurem dues grans efemèrides, aquest 2021 el centenari del naixement de l’artista Joseph Beuys i el 2022, Manresa celebrarà el 500 aniversari de l’estància d’Ignasi de Loiola a la ciutat. Totes dues tenen un fil conductor amb la figura de l’artista que hem escollit.

L’obra de l’artista plàstic alemany Joseph Beuys(1921-1986) està fortament relacionada amb la ciutat de Manresa. L’acció creativa anomenada Manresa 66, promoguda pel mateix Beuys juntament amb els danesos Henning Christiansen, músic, i Björn Nörgaard, escultor, vinculats al moviment Fluxus, fou presentada a la galeria Schmela de Düsseldorf el 15 de desembre de 1966. Amb aquesta iniciativa Beuys volia reflectir la seva experiència existencial relacionada a un procés interior de canvi i transformació. A partir de les seves vivències, l’artista, proposà un camí per sortir de la seva cosmovisió particular per atansar-se a una recerca interior renovadora. El punt de partida de Joseph Beuys fou el seu encontre personal amb l’obra de Sant Ignasi de Loiola.

L’interès de Beuys per Sant Ignasi neix a partir d’una crisi existencial i la voluntat de comunicar i compartir el seu procés interior amb altres persones.   La trobada amb Sant Ignasi de Loiola canvià radicalment la vida de Joseph Beuys, persona no-creient però sensible a la dimensió espiritual de l’existència humana. El que volia transmetre aquest artista era que una persona, a través de l’evolució de la seva vida interior, pot refer les seves forces interiors i emprendre una nova vida. Beuys considerava que tot procés de superació dels problemes personals s’havia de basar en experiències d’espiritualitat. Això és el que pretenia transmetre l’acció Manresa 66, projectar a l’exterior el que havia estat una reeixida experiència interior.

Tallers

Els artistes convidats són Nathalie Rey i Enric Mauri Aquest curs sorgeix dels projectes duts a terme conjuntament entre els artistes visuals Nathalie Rey i Enric Maurí. En el format taller, comparteixen estratègies creatives i processuals amb altres persones, des de la perspectiva del creador alemany Joseph Beuys, que proclamava la democratització de l’art i defensava la idea radical que tots som artistes. Volem que sigui una gran festa de la creativitat col·lectiva, amb l’objectiu de fer una pel·lícula entre totes les participants prenent com a model el projecte fílmic que desenvolupen actualment Rey i Maurí.

Aprofitant que enguany se celebra el 100 aniversari del naixement de Joseph Beuys, i tenint en compte com treballem nosaltres, proposem crear una sèrie d’escenes entre tots per realitzar una pel·lícula entorn del forn de calç i rodalia. Es planteja una narrativa oberta, sense guió previ, prenent com a referents el cinema antropològic, les estratègies surrealistes, l’estètica de l’absurd o algunes pràctiques inspirades amb el cinema de culte i produccions com El setè segell, d’Ingmar Bergman (1957) i Peau d’ane de Jaques Demy (1970). Es tracta de fer un exercici col·lectiu en el qual la frontera del que és o no és art quedi diluïda i es potenciï l’entusiasme i la creativitat com a estratègies creatives. A través de disfresses i les localitzacions que ofereix l’entorn, ens inventarem una història on tot hi pugui cabre. Els participants seran actors, directors, guionistes i càmeres, ja que les gravacions les faran tant els directors del taller com els participants, utilitzant els seus propis mòbils.

Nathalie Rey – https://www.nathalierey.com/

Formació:

• 2013 – 2016 Escola Massana, Barcelona. Grau superior d’Arts aplicades a l’escultura.
• 2007 – 2013 Grau de Literatura i llengües modernes. Universitat de Barcelona
• 2002 – 2004 Grau superior de fusteria. Institut Tècnic de la Fusta, París.
• 1993 – 2000 Arquitecte superior DPLG. Escola d’Arquitectura de Versailles, França.

Enric Maurí – http://enricmauri.blogspot.com/

Treballa des de la pintura, el dibuix, l’escultura, el vídeo i performance. En les tres últimes dècades ha participat en la creació de revistes i espais d’art i també a comissariat cicles d’art contemporani. Treballa en diferents mitjans i fa un ús lliure dels llenguatges. La seva obra s’articula a través d’interrogar i interrogar-se com a mecanisme de debat i pensament

Ponències

La part teòrica d’aquest curs el fa Pilar Parcerisas / Crítica d’art, historiadora de l’art i comissària d’exposicions independent. Va néixer a Manresa i viu a Barcelona. És doctora en Història de l’Art i llicenciada en Ciències de la Informació. És membre fundador del diari Regió 7 i d’Edicions Intercomarcals, SA (1977). Ha comissariat al voltant de cinquanta exposicions, entre les quals destaquen: «Idees i Actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980 … »(1992),« Joseph Beuys. Manresa »(1994),« Agnus Dei. L’art romànic i els Artistes del segle XX »(1995),« Dalí. Afinitats electives »(2004),« Man Ray, llums i somnis »(2006),« Accionisme vienès »(2008),« Joseph Beuys. Diary of Seychelles »(2009),« Il·luminacions. Catalunya visionària »(2009),« Meridià Granollers anys 70 »(2009),« Marcel Duchamp. “Do not forget” »(2013-2014),« Dalí, Duchamp, Man Ray. A chess game »(2016),« Ponç. Diàbolo »(2017) i« Adolf Loos. Espais Privats »(2017-2018).

Per altra banda, com altres anys, Gabriel Lemkow ens presentarà un taller teòric-pràctic per aplicar la figura i temàtiques que Joseph Beuys i artistes del moviment Fluxus en relació a les moltes possibilitats que a partir d’aquest creador contemporani i el moviment artístic de Fluxus es poden dur a terme a les escoles. Ecologia, natura, crítica social, performance, creativitat participativa….. són algunes de les temàtiques que es poden extreure de les creacions de l’artista Joseph Beuys. Gabriel Lemkow Tovias (Barcelona, 08/05/1980) és professor en el Grau d’Educació Infanfil a la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC. És doctor en Filosofía (University of East Anglia, UK), professor en el grau d’Educació Infantil a la Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic-UCC) i docent del Màster en Neuroeducació i membre del Lab0_6. S’ha especialitzat en Teoria Estètica, Filosofia de l’art i Filosofia de l’educació. Pertany al Grup de Recerca GRENEA. Ha publicat diversos capítols de llibre sobre temes de Filosofia de l’art, Filosofia de l’Educació i pràctica pedagògica. Ha publicat en Revistes científiques com ara Guix i Cuadernos de Pedagogía. Direcció i disseny del programa del curs 2021/22 Roser Oduber / artista visual i directora del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç.

Documents

• Revista AMiC 2021
• AMiC 21-22
• Revista AMiC 2022
• Serveis Educatius Bages Moianès