septiembre 02, 2020
Les praderies i muntanyes transpiren el salvatge romaní, secans, l’enyorança de la brisa marina i l’olor a excrement d’ bestiar que alimenta els camps. Les mosques estiuenques dansen en l’aire. El material sonor que es presenta en aquestes peces és el vent, la invisibilitat, la sonoritat rugent, per molts és una matèria residual, normalment s’evita en la documentació sonora. En contrast, per aquesta proposta és l’eix central de creació, investigació i reflexió. El vent ha estat un misteri en les cultures, en diversos noms es fa referència a l’alè com la respiració de la Terra, del Gran Esperit. En aquestes peces es reprèn aquesta energia vital de l’Univers com a fonament, experimentació i experiència, per reprendre un llaç de simbiosi a través de la pràctica artística amb la Natura.
Estudi realitzat per la Universitat Politènica de Valencia en el Diploma de DESEEEA
Creació i investigació artística
Una serie de paisatjes sonors acompanyats de imatges de l’entorn, amb reflexions del treball.
Tutors: Roser Oduber, directora de CACiS
Joan Vendrell, director científic de CACiS
José Albelda, director de DESEEEA
dates: De 1º al 17 de Septiembre 2020