11 juny Debat de cultura i Dones artistes visuals

Treballar al territori, si te sentit lluitar per una major igualtat de gènere en els programes culturals que es realitzen a la Catalunya central? O ja és un fet què es te present de forma “normal” dins de les programacions culturals que es fan? Hi ha les mateixes oportunitats a la Catalunya central que a Barcelona i l’àrea metropolitana, el mateix accés a la cultura contemporània ? tenim un bon nivell i qualitat de vida laboral en el nostre sector, semblant a altres llocs d’Europa?

Questions què s’han parlat en aquest debat, visons diferents de dones artistes que treballen directament en un sector feble i inestable. Artistes vingudes des de Sudàfrica , Sarah Mitchell i Jo Rogge, i artistes del territori ; Anna Cayuela, Carme Margarit, Emma Nuevo, Eva Figueras, Mabel Nieto, Mònica Campdepadrós i Roser Oduber comparteixen durant més d’un hora vivències i preocupacions comuns.

Es reclama més programacions de cultura contemporània, major difusió dels pocs treballs que es fan de forma moltes vegades amb pocs recursos i a més sense recolzament dels mitjans comarcals i nacionals. Gairebé tot el que ens arriba principalment és de Barcelona, aquest fet ve lligat als percentatges d’activitats que es fan a la ciutat.

Un tema molt preocupant és la sostenibilitat dels artistes i els seus projectes personals, en aquest punt , es planteja com alternativa el treball en xarxa. Cercar vies col·lectives de treball. Aquesta formula reflexa la dificultat de trobar finançament i que aquest no sigui estable.

Projectes diferents estan plantejant propostes diferents, moltes vegades amb recursos propis, fruit de vercamis i/o treballs cooperatius.

Ens falten major accés a aquest tipus de xarxes, moltes de les crítiques tenen un paral·lelisme amb la problemàtica que parlen Jo i Sarah des de Namíbia o altres llocs d’Àfrica.

Creiem que cal fer canvis personals i trobar suport des de l’administració pública en àmbits com la informació, la difusió i la gestió cultural a partir de paràmetres més justos d’equilibri territorial i de gènere.

Moltes conclusions que han obert el desitx de trobar més temps i més agents per continuar aquest debat.