TAMARA HERNÁNDEZ LEDESMA

EL BOSC DE GEL

Després de veure de primera mà com les glaceres a Islàndia es van reduint a una velocitat vertiginosa, vaig començar a pensar a treballar amb el gel. Vaig continuar observant el paisatge islandès, els organismes que pots trobar a la costa (diversos tipus d’algues, musclos, caragols…), les plantes que creixen, els petits arbusts, la molsa espessa, les roques i els pocs arbres que tenen i que estan tornant a plantar en algunes zones.

Si no protegim el nostre ecosistema a escala global tot allò que en forma part, des del més petit ésser viu fins a la balena més gran, poden acabar desapareixent. Es perdrà la fauna, la flora i les paraules que els donen nom, el nostre llenguatge minvarài el nostre cervell es modificarà perquè oblidarem el conjunt de lletres que donen nom a ocells, rèptils, mamífers, pedres, turons i muntanyes. Un home islandès deia que ells creuen en el poder de les paraules, que si un ésser humà és capaç de fer ús dels mots correctament i en un rigorós ordre tindrà el poder. Per tant, què és el que volem? Perdre el nostre llenguatge o enriquir-nosamb totes les tonalitats possibles? Volem plenitud per al nostre planeta o fortuna per a les nostres butxaques?

La meva proposta és un bosc de gel que a mesura que es vagi desfent deixi entreveure les plantes que el formen i també els noms de les mateixes espècies. Convidant-vos a reflexionar sobre el nostre propi poder per canviar les coses.

CARRER D’EN BOTÍ, 6