Ranieri Marco

CACiS amb l’artista Marco Ranieri, la Fundació l’Era  amb el productor local i de Rosa Binimelis de la Càtedra d’Agroecología i Sistemes Alimentaris de la UVIC i de la Xarxa de Soberanía Alimentaria de la Cataluña Central i el suport del CACiS

“RESILIÈNCIES SILVESTRES. Biodiversitat local i coneixements comunitaris” és una recerca artística que part del reconeixement botànic i ecosistèmic de CACIS el Forn de la Calç i dels seus voltants, identificant les plantes més significatives en relació als sabers i coneixements tradicionals i els principals usos de sòl, presents i passats. Aquest projecte estudia la biodiversitat des d’una perspectiva ecològica, agrícola i artística posant en valor la riquesa biològica, estètica i cultural que deriva d’aquesta.

En aquesta indagació s’han identificat més de 250 espècies de plantes, moltes de les quals són significatives en relació als sabers i coneixements tradicionals locals i els principals usos de sòl, presents i passats. S’ha realitzat una base de dades de la biodiversitat vegetal, organitzada segons els diferents nínxols que componen el mosaic agrícola i natural del lloc. La dada més significatiua d’aquest estudi és que l’àrea inscrita en el perímetre del Forn de la Calç ha resultat ser la més rica en biodiversitat. Per a visibilitzar i compartir els resultats d’aquesta recerca s’han projectat un herbari i un hort mòbil, i s’ha realitzat una deriva botànica participativa recorrent senderes d’origen humà i no humà que travessen el territori. L’enfocament de la deriva ha sigut artístic, ecosistèmic, històric i etnobotànic, confiant aquest últim aspecte a Elena Sixto de la Asociació l’Era.

En la mateixa direcció “RESILIÈNCIES SILVESTRES. Biodiversitat local i coneixements comunitaris”, aborda a través de processos artístics participatius els coneixements comunitaris vinculats a la biodiversitat local de la Catalunya Central. Entre aquests, l’elaboració de la ratafia, el licor tradicional del territori ha sigut reconegut com el més significatiu pel caràcter col·lectiu de la seua elaboració, i per la seua vinculació directa amb la vegetació espontània, derivant-se una infinita varietat de receptes, cadascuna corresponent a la biodiversitat del lloc específic en el qual es recol·lecten les plantes.

En CACIS, el masover Pep Torné, que ha heretat la recepta d’un amic del seu pare, i cada any perpetua i transmet aquest llegat, ha dirigit un taller de reconeixement i recol·lecció de plantes i d’elaboració de ratafia durant el qual s’ha generat una ratafia col·laborativa del Forn de la Calç.

Durant la residència s’han dut a terme també accions poètiques i performatives vinculades amb la biodiversitat vegetal local i l’especificitat agrícola d’aquest territori.

“1m2″ és un procés d’indagació artística que a través de la instal·lació i la fotografia assenyala i posa en valor la biodiversitat del mosaic agrícola-natural del bosc mediterrani, que pot arribar a acollir més de setanta espècies per metre quadrat, enfront de la uniformitat dels monocultius.

Sobre les dinàmiques d’expansió i recessió vinculades a les pràctiques agrícoles industrials capitalistes versa l’acció “pa per a nodrir la terra”. La paraula “pa” conté moltes paraules, símbols, conceptes: la casa, la llar, la terra, el treball, la llavor, la pluja, el sol, l’esforç, la sega, la pedra, el foc, la lluita pagesa, la sobirania alimentària, créixer, estimar, nodrir, cuidar. El pa ha sigut i és l’aliment base del menjar de la conca mediterrània. En 2020, solament a Espanya, s’han produït 8 milions de tones de blat, i quasi la totalitat de la producció deriva de superfícies cultivades segons l’agricultura industrial, suposant la pèrdua de les espècies espontànies que estableixen associacions i sinergies amb els cereals. Normalment nosaltres cultivem la terra per a obtenir les llavors de les quals nodrir-nos. Extraiem del sòl els recursos necessaris per a la nostra alimentació. L’acció “pa per a nodrir la terra” és a canvi una acció de restitució: aquest pa retorna a la terra les llavors d’aquelles plantes que haurien d’estar, però a causa dels biocides utilitzats en l’agricultura industrial, han desaparegut, o ho estan fent. Roselles, veçots, pesoleres, alfals, camamil·les, margarides, groguets, dents de lleó, trèvols, malves i mentes tornaran a brollar en els marges i terrenys en desús després d’aquesta acció de restitució.