19 jul. ON EGIN Marta Parera i Javier Olaizola

ON EGIN- BON PROFIT 

o … autoreflexions incòmodes des del sofà

Del 31 de juliol al 20 de setembre

Inaguració dissabte 31 a les 19h

ON EGIN és metàfora, és un gest de complicitat, una invitació a la reflexió.

El títol “bon profit” com a “leitmotiv” de creació no es refereix al sistema digestiu

sinó al sistema capitalista i als efectes secundaris que se’n deriven a nivell social.

Amb  l’ incertesa i el neguit sorgeixen preguntes:

Com podem pair aquest menú maquiavèl·lic d’un món subjugat pel corporativisme salvatge?

Tenim alguna responsabilitat en tot això?

Podem fer quelcom per canviar les coses?…O simplement som espectadors d’uns crims?

Juguem a la Revolució virtual?… I l’acció real on es practica?

Ens permetem l’empatia?

…Som conscients que la solidaritat ocasional entela la nostra consciència i esdevé pal·liatiu d’una ètica a la carta?

FUGIDA

Com sona la fugida? Els passos quan fuges deixen empremta. Es podrien evitar? Potser caminant cap enrere. És clar que en una fugida hi ha por, i la por fa olor. O sigui, que sempre deixa empremta.

On segur no deixen empremta els passos és al mar, on només hi ha restes, i de vegades ni això.

El silenci devora cossos anònims. I el nostre silenci, de què te gust?

DESIGUALTAT

Vivim en un món ple de desigualtats, de vegades aliens al que passa als nostres veïns.

Uns fent les cues de la fam i altres seleccionant el millor pernil d’aglà

…Seria lícit que els que menys tenen vinguessin amb un matxet a llevar-nos el pernil?

Passar gana, de veritat, de la qual jo no he passat. No aquesta fam de després del berenar i abans del sopar. Fam!

INDIGESTIÓ… o com l’afecten al nostre estómac les realitats globals presents dia a dia.

El menú que ens ofereixen no té preu:

Vulneració de drets humans.

Explotació infantil.

Consumisme convulsiu.

Pensament únic.

Repressió a la dissidència.

Uns tant i altres tan poc.

Immigració, fugida de zones amb conflictes bèl·lics.

INDIFERÈNCIA

Pensem en col·lectiu?… Les grans corporacions sí!  S’apropien de la riquesa que generem entre tots, creen un sistema esclavitzat a la feina… però, qui recull els guanys? Ens divideixen i guanyen.

On posem el llindar límit de la nostra complicitat amb el sistema de desigualtats?

La proposta de marta parera s’alimenta per l’autoreflexió, pel malestar provocat per la ineficàcia de les males pràctiques polítiques. El treball  te una base impregnada per cendres com a referència a alguna cosa devorada. Alguna forma o paraula suggereix part d’un “naufragi humà”, elements que han estat desposseïts d’un lloc, no tenen paisatge ni hàbitat; un mar sense aigua o una pastera buida. Absències anònimes que interpel·len no només la mirada, també a la ment. A partir d’un concepte d’art pictòric, treballa superfícies que volen posar èmfasi en la part ètica de l’estÈTICA.

Com expressa Jacques Rancière en el seu llibre ‘El malestar en l’estètica’, estem davant d’una paradoxa filosòfica. El recorregut històric de les arts ens posa davant d’un judici estètic concloent que ja no ens serveix l’art “desinteressat” que creix malgrat “la negació del social”.

“L’estètica no és política per accident sinó per essència. Aquesta és la tensió irresoluble entre dues polítiques oposades: transformar les formes d’art en formes de la vida col·lectiva i preservar de qualsevol compromís militant o mercantil l’autonomia que comporta una promesa d’autodeterminació ” J.Rancière

javier olaizola reivindica el seu ofici de picapedrer, de treball amb les mans i eines artesanals. La seva trajectòria de treball amb la pedra el manté en compromís amb el respecte a la natura, a la terra que tant ens ofereix i tant la castiguem. En l’àmbit artístic explora els límits entre l’ús i l’absurd. Plats que no són útils per contenir menjar sinó per significar l’absurd o per anunciar el que hem menjat amb els ulls tancats.

En ON EGIN els útils són inútils, parts recuperades i re-significades. No hi ha res que sembli comestible, excepte els interrogants que sorgeixen en cada inspiració-expiració del nostre alè.

L’exposició va acompanyada d’un matalàs sonor creat específicament per a ON EGIN. Una peça de l’espectacle “parlant amb la Paret” crea el fons rítmic (Javier Olaizola i Harkaitz Martínez de Sanvicente) estrenat a l’Antic Teatre de Barcelona.

ON EGIN so: Idea i interpretació Javier Olaizola. Producció tècnica: Martí Ballús