01 maig Rèquiem per la figuera 2021/ Dolors Puigdemont
“Rèquiem per la figuera” 2021
La figuera de casa, crescuda vora el pou, ha ombrejat molts estius el jardí dels avis, ha donat molt fruit cada setembre, i m’ha omplert de records i companyia.
L’he escollida, en representació de tots els arbres dels meus entorns, per honorar-los, en aquets seu comiat a CACiS.
La relació entre el seu art i la natura ha estat una constant en la producció artística de Dolors Puigdemont. La natura és la seva font constant d’inspiració i en ella s’endinsa volen copsar part del seu esperit, part de la seva essència, i poder transmetre-les a les seves obres. De vegades aquesta relació a penes s’insinua, altres com en les obres que ens ocupen, la relació es més directa, més evident. En aquestes darreres obres , treballa amb un dels arbres amb una forta càrrega simbòlica, . Chevalier i Gheerbrant ens parlen de les seves interpretacions en diverses cultures de la terra, “Con el olivo i la vid la higuera es uno de los àrboles que simbolizan la abundància”.., sense oblidar que les interpretacions simbòliques mai són unívoques, tot depenent del context .
Dolors Puigdemont va una contraposició entre el món natural i el món industrialitzat. Fa servir perfils metàl·lics i una malla de fil ferro, per a crear unes estructures que actuen com a suport , o com a contenidor d’elements naturals, concretament troncs, i branques de figueres i figues confitades.
A la rigidesa dels perfils, a la fredor de la malla metàl·lica contraposa les formes irregulars del tronc i de les branques i la seva riquesa textural. El tronc evidencia el pas del temps, ens mostra les seves esquerdes , un tronc ferit que l’artista simbòlicament vol curar, com si volgués tornar-li a la vida.
Podríem dir que La figuera, simbolitza el triomf de la natura sobre el món artificial, sobre un món mecanitzat. És com un crit a la resistència, de l’arbre que sempre retorna, que neix o rebrota en els llocs més inversemblants. , que de les seves branques tallades sortiran de nou les fulles, que la sàvia tornar a circular en el seu interior, que les seves figues tornaran a brotar i que la seva ombra tornarà a portar la frescor en els calorosos dies de l’estiu. Gaudirem del seu aroma i veurem com també els ocells es delecten amb els seus fruits madurs.
És un triomf simbòlic, amb clara consciència que el que necessitem és un equilibri, entre el món tecnificat i la necessitat de preservar la natura, de lluitar contra la desforestació, la contaminació, d’intentar un món més harmònic en el que la tecnologia no s’imposi malmeten el medi ambient, entenen que la natura i la tecnologia són i han estat essencial essencials en el desenvolupament de la humanitat.
Teresa Costa-Gramunt
La relació entre el seu art i la natura ha estat una constant en la producció artística de Dolors Puigdemont. La natura és la seva font constant d’inspiració i en ella s’endinsa volen copsar part del seu esperit, part de la seva essència, i poder transmetre-les a les seves obres. De vegades aquesta relació a penes s’insinua, altres com en les obres que ens ocupen, la relació es més directa, més evident. En aquestes darreres obres , treballa amb un dels arbres amb una forta càrrega simbòlica, . Chevalier i Gheerbrant ens parlen de les seves interpretacions en diverses cultures de la terra, “Con el olivo i la vid la higuera es uno de los àrboles que simbolizan la abundància”.., sense oblidar que les interpretacions simbòliques mai són unívoques, tot depenent del context .
Dolors Puigdemont va una contraposició entre el món natural i el món industrialitzat. Fa servir perfils metàl·lics i una malla de fil ferro, per a crear unes estructures que actuen com a suport , o com a contenidor d’elements naturals, concretament troncs, i branques de figueres i figues confitades.
A la rigidesa dels perfils, a la fredor de la malla metàl·lica contraposa les formes irregulars del tronc i de les branques i la seva riquesa textural. El tronc evidencia el pas del temps, ens mostra les seves esquerdes , un tronc ferit que l’artista simbòlicament vol curar, com si volgués tornar-li a la vida.
Podríem dir que La figuera, simbolitza el triomf de la natura sobre el món artificial, sobre un món mecanitzat. És com un crit a la resistència, de l’arbre que sempre retorna, que neix o rebrota en els llocs més inversemblants. , que de les seves branques tallades sortiran de nou les fulles, que la sàvia tornar a circular en el seu interior, que les seves figues tornaran a brotar i que la seva ombra tornarà a portar la frescor en els calorosos dies de l’estiu. Gaudirem del seu aroma i veurem com també els ocells es delecten amb els seus fruits madurs.
És un triomf simbòlic, amb clara consciència que el que necessitem és un equilibri, entre el món tecnificat i la necessitat de preservar la natura, de lluitar contra la desforestació, la contaminació, d’intentar un món més harmònic en el que la tecnologia no s’imposi malmeten el medi ambient, entenen que la natura i la tecnologia són i han estat essencial essencials en el desenvolupament de la humanitat.
Antonio Salcedo Milian
No Comments