Sílvia Prujà i Eric Moya Soler

 “No tot el que llueix és or” de Sílvia Prujà i Eric Moya Soler

Ubicació: Font Plaça Sant Domènec

Des del segle XII els refranys han estat molt presents a la cultura popular catalana dels nostres pobles i ciutats. Un que és conegut per tothom és el que diu “no és or tot el que llueix”, fent referència que a vegades per molt versemblant que sigui, no tot el que té una aparença valuosa ho és en realitat. La intenció però, en aquest cas, és capgirar la dita. Tot el que llueix, aquesta vegada, és valuós i preuat, de la mateixa manera que ho és l’or. Per aquesta raó, revestim la font d”or”, per tal de ressaltar l’aigua i equiparar-la a aquest, perquè es pugui entendre com el que és: un bé molt preuat, que a dia d’avui és escàs.

Amb la voluntat d’homenatjar la Sèquia de Manresa i la seva història amb el tractament de l’aigua al seu pas per la ciutat, ens emplacem a la font de la Plaça de Sant Domènec. La instal·lació reclama l’atenció dels usuaris relluïnt un dels quatre elements essencials de la naturalesa: l’aigua. A través d’una simple làmina daurada, que canviarà momentàniament la visió de la font, permetrà a l’aigua tenir la rellevància que mereix, i al mateix temps, a la font readquirir la funció com a punt de trobada per al veïnat, així com a motor de dinamisme centrípet cap a ella. Serà també gràcies a les lluminàries, que l’espai deixarà de ser un espai fred i serà un espai domèstic i càlid, que evocarà al debat i a la reflexió comuna. De cop i volta el visitant serà transportat d’un espai públic a un menjador, com si d’un ascó d’una masia estiguéssim parlant. Domesticació de la font i de l’espai que l’envolta. La llum incidirà dins l’aigua, i com si fos un mirall, a través de la manta, quedarà reflectida en tot el volum d’aquesta massa d’aigua, sempre canviant, que permetrà la creació d’una aurèola groguenca al seu voltant.

“No tot el que llueix és or” evoca a l’intercanvi d’idees, a la reflexió i a la consciència comuna sobre què té valor actualment.

Eric Moya  estudiant de 5è curs d’Arquitectura de l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) i alumne d’intercanvi per a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, amb més de 3 anys d’experiència en els camps de disseny, rehabilitació, arquitectura i pràctica urbana. En 2019 va començar a treballar de manera independent com a complement als seus estudis d’arquitectura en els quals va col·laborar en la creació d’una escola en Dhara (el Senegal) i ha estat premiat en diversos concursos internacionals d’arquitectura, disseny urbà, arquitectura efímera i seleccionat per a assistir en diferents workshops com “100 anys de la Bauhaus” a Berlín i “Waum” a Xile.

Va obtenir el primer premi en la “Llum Bcn 2020” Compaginant la universitat i el despatx, també és cofundador de la revista digital de divulgació d’arquitectura anomenada Unbuiltarch.

Sílvia Prujà estudiant de 5è curs d’arquitectura de l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) i alumne d’intercanvi per la City College of New York. Soc d’Olot, un lloc volcànic i captivador que personalment crec que m’ha donat una mirada més sensible en els meus projectes.

Quant a l’experiència laboral, mentre estudiava la carrera he treballat durant tres estius en l’estudi d’arquitectura de rehabilitació El-Replà a Girona. Actualment treball en l’estudi d’arquitectura Alventosa Morell a Barcelona. A més, estic en pràctiques en el departament de projectes de la universitat.

Extraacadèmicament he participat en diversos concursos internacionals, en alguns dels quals he estat guardonat amb un esment d’honor. Per exemple, vaig formar part del Festival de la llum de Barcelona 2020 en l’equip de la ETSAB-UPC o vaig participar del taller internacional ‘‘Reuse the ruin’’ a Florència l’estiu de 2021.