Durant la seva estada aquest any Sharon ha experimentat amb arrels i colors naturals vegetals per tenyir llana. Amb diferents fibres vegetals , llana i pel del nostre gos ha filat cordes per realitzar una acció participativa dins de ma mostra d’art efímer “Efímera” . Amb la proposta WALKING AND SPINNING AS MEDITATION

Ens demana que mentre caminem dins del recorregut de l’Efimera anem meditant i perdem la nostra obsessió amb la mesura del temps.

Per poder fer els treballs participatius Sharon necessita l’ajuda de més persones que han de donar suport a tots els participants, Eva Cardona i Alèxia Lleonart i la seva filla Gisela que fa de traductora. Durant uns dies també ha participat i compartit residencia amb Sharon i David  la famosa Chef Karen Barnaby

Aquesta obsessió prové del desig d’eficiència que es programa en el nostre ADN com a part de la nostra supervivència i continua sent el que lidera noves innovacions, però em sento com una espècie que hem anat més enllà d’una hiper- l’eficiència en què ara, hem de frenar-se, utilitzar menys, fer menys i consumir menys.

D’alguna manera d’una forma encara molt confusa, això torna a córrer tot seguit caminant lentament, una suau mediació en què estem en el moment, mirant un gir de cargol o torçant els dits amb un ritme que es connecta als nostres passos.

Our obsession with the measuring of time comes from a desire for efficiency that is programmed into our DNA as a part of our survival, and continues to be what leads new innovations, but I feel as a species we have moved beyond that to a hyper-efficiency where now, we need to slow down- to use less, to do less and to consume less.

Somehow in a still very muddled way this comes full circle back to walking slowly, a gentle mediation where we are in the moment, watching a spindle turn or twisting our fingers in a rhythm that becomes connected to our footsteps.

Tothom vol saber quant de temps es necessita per fer alguna cosa, sovint la primera pregunta que es fa sobre un fabricant, així que si la resposta fos alguna cosa absurd com 10.692 passos? El meu maverick interior li agrada la noció de jugar amb aquest indicador del temps que triga alguna cosa, o fins a quin punt pot ser una línia centrada en aquests passos esmentats.

Everyone always wants to know how long it takes to make something- often the first question asked of a maker- so what if the answer was something absurd like 10,692 steps? My inner maverick likes the notion of playing with this gauge of how long something takes- or how long a line spun in those mentioned steps could be.

Durant tot el recorregut els participants d’aquest WALKING AND SPINNING AS MEDITATION han anat fent una corda amb diferents materials vegetals o animals com llana i pel. Finalment d’aquest conjunt de fils Sharon ha teixit una corda col·lectiva !!!!

Sharon a més ha trenat la natura amb les seves mans . Un acte d’amor l’artista agafa les plantes llargues i dibuixa trenes en el paisatge.

CACiS 2018: Grooming the Land