A Boqueta De Nit

 Quan el sol està lleugerament baix, però prou alt per a enlluernar els objectes del voltant, els seus raigs impacten contra una superfície amb aigua que crea un fenomen òptic. La seva superfície passa a ser un conjunt de taques totalment irradiants, de tal manera que es fa difícil fins i tot fixar-hi la mirada.

La massa aquosa actua com a mirall, donant lloc a un reflex especular de la llum del Sol dins l’aigua, com un camí de llum que brilla. En aquest cas, d’alguna manera, ja no és la llum qui fa possible l’aigua, sinó que la mateixa aigua és qui genera llum.

A través de fluvials de llum l’obra s’expandeix per la plaça i continua creant un ecosistema propi que transita per tot Manresa. Es crea, tanmateix, un recorregut nocturn en què les llums seran les protagonistes, i a poc a poc, s’anirà traçant un camí inconnex de llums que deambulen, recorren i creen al mateix temps un espai.