Sensada, Gemma i Prat, Aleix

Fals refugi

M’amago, intimo amb mi, em netejo, em cuido, em miro, em parlo, m’analitzo i m’exploro, em miro als ulls…

El refugi de les mirades, de la feina, dels pares, del maltractador, de les males noticies, del món. Només jo; La meva intimitat i els meus pensaments, on em construeixo una màscara a mida per refugiar-me dels perjudicis del altres.

El lloc que ens recorda que som aquest ésser primitiu i purament animal que necessita cagar, pixar i ens refugia d’aquest “JO” tant “humà”.

La natura pot ser un espai molt acollidor que permet reflexió, retrobament, energia, tranquil·litat i meditació. Però també pot esdevenir un terreny perillós, devastador, insegur i amb incògnites.

Vivim en una societat de consum, industrialitzada i totalment tecnològica que fa que hàgim de submergir-nos en un refugi segur i protector per retrobar-nos.

La nostra instal·lació descontextualitza elements de l’espai quotidià més íntim que s’entrellaçen amb la natura recreant un nou refugi íntim i primitiu allunyat de l’entorn consumista i estressant de l’individu.

Però no és un refugi segur, ens hi podem amagar, podem refugiant-se per uns instants, ens podem retrobar amb el nostre ésser primitiu.

És un refugi conceptual, mental, irreal i la seva protecció és efímera.

Gemma Sensada
Aleix Prat