Alèxia Lleonart Pujol

EXTRACTES. Energies i recursos en tensió.

Cintes de cotó reciclades tenyides amb extractes de diversos vegetals del territori tensades en branques.

La rodalia de Manresa ens mostra un territori en tensió per l’expansió de la ciutat on competeixen, indústria, serveis i les restes de terreny agrícola en regressió, illes d’agrupacions d’arbres, camins antics amb marges de pedra seca, els ramals de la Sèquia. Buscar un equilibri en les necessitats de les persones en relació amb l’espai natural, comprendre les relacions extractives que els humans tenim dels recursos i la dinàmica de producció capitalista que les regeix, la necessitat d’entendre i actuar des d’altres comprensions.

Exploro aquestes tensions utilitzant materials sorgits de processos industrials, reciclant unes cintes velles produïdes en una fàbrica cintaire manresana i prenent d’aquest entorn les plantes, l’aigua i l’energia.

Exploro tenyir de manera més respectuosa, analitzant els processos preindustrials, ja que la indústria dels tints acostuma a utilitzar químics molt contaminants i una gran quantitat d’aigua i energia en el seu procés.

Per extreure els tints empro vegetals de la biodiversitat del territori, plantes abundants o considerades invasores, fulles perennes o restes de poda, vegetals de rebuig a l’hort o la cuina.

En el procés de tintura solar, l’aigua és recollida de la pluja i l’energia directament del sol per escalfament del líquid dins un pot de vidre.

Aquesta manera lenta de percepció i comprensió dels materials, de com interactuem i aprofitem els recursos em permet repensar processos, usos, altres maneres de fer i viure.

Alèxia Lleonart Pujol és llicenciada en Belles Arts per la UB especialitzada en gravat i estampació. Combina l’activitat docent  com a professora a l’Escola d’Art de Manresa amb diversos projectes artístics. Ha participat i coordinat diferents projectes expositius col·lectius i participat en festivals d’art i natura.

Els seus projectes i exposicions individuals mostren la recerca i investigació de processos creatius: des de l’atenció al seu entorn més proper com maneres de percebre, repensar, concebre, aprendre, on el resultat és sempre una incògnita. Treballa descobrint i recuperant materials i processos oblidats o en desús, pigments i tintes extretes de plantes, matrius obtingudes de l’entorn natural i la utilització de procediments més respectuosos amb la vida.