ALEIX ANTILLACH I MIREIA ZANTOP

“UNA AGULLA EN UN PALLER”

Diuen que trobar una agulla en un paller és una tasca difícil, tan difícil que el concepte s’utilitza com a referent del què és pràcticament impossible. Ara bé, responent al repte microscopista retorcem el llenguatge. Plantats davant la majestuositat tel·lúrica del Montserrat, davant d’aquest indret quàntic que és bé i mal, lleuger i pesat, llunyà i proper i tou i dur, i alguns antònims simultanis més, des dels plans de la Torre Lluvià posem fil a l’agulla; seguint el fil de les agulles mirem de fer una agulla en un paller, o una agulla amb un paller, o un paller amb una agulla, o la palla a l’ull de l’agULLa… o una biga a l’ull del Lluc, 6.42.*
Observem el fet petit (des d’aquí). Construint, com dibuixant, mirem, coneixem i potser reconeixem.

Reconeixem la pulsió ancestral per la connexió vertical terra-cel; el menhir, el xiprer, el fal·lus, les agulles de Montserrat… ens agrada fer torres de cagarrines a la platja i ens magnetitza el massís petri i aquí juguem, perquè art i joc són matisos, són lluïssors d’un mateix ser.

Juguem amb palla, un material efímer i cíclic (com les obres del festival), en un moment del cicle de reciclatge anual en què bé esdevé forratge, bé retorna a la terra.

Juguem i conjuguem ingredients significatius i/o transrealistes, com el llenguatge.

Juguem amb l’escala, la mida i la mesura, la posició de l’espectador, l’humà que veu el món, el fons, la figura i una ambigüitat metonímica manifesta en la seva cohabitació.

En matemàtiques, aïllant, resolem.

Aleix Antillach i Mireia Zantop : Col·laboren intermitentment, mesclant els seus mons, fets de disciplines i indisciplines diverses. L’arquitectura, la dansa, la performance, les arts visuals, les plàstiques i les lletres. Inquiets tastaolletes, de gra i de palla.