febrer 23
Espai 1522
Siri, cansada de respondre els milers de ximpleries que li demanen a diari els usuaris de telefonia mòbil, ha decidit anar a viure als boscos. Com en una reedició del clàssic de Thoreau, Siri s’ha instal·lat en plena natura. Si prenem a Siri com a epítome de la connectivitat tecnològica contemporània, potser aquesta no és una bona notícia. La tecnologia ens havia de fer més fàcil la vida, i les TIC havien de fer possibles, fins i tot, noves formes de democràcia i participació. Però el que han possibilitat abans que res son els modes d’economia especulativa global fora de control. Hem entrat en una lògica de creixement constant i maximització del benefici que ha posat en escac la viabilitat mateixa del planeta. Sabem que l’acció humana està afectant de forma irreversible l’entorn natural, de manera que natura i acció humana son ja una embrolla indestriable. El silici dels circuits de Siri s’instil·la en el brancatge del bosc com una invasió silent.
Albert Macaya
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Membre dels grups de recerca “investigació didàctica i continguts curriculars” (URV), “patrimoni i educació” (UdG, URV) i, actualment, del Grup de Recerca en Patrimoni i Arts Intermèdia (UdG, URV).
Ha participat en activitats de gestió i acció cultural en el camp de les arts visuals i els museus, com a membre del Patronat de Museus de Reus, del Patronat de la Fundació Pública Pedrol Rius, com a director d’exposicions del Centre de Lectura de Reus, i coordinador de l’àrea d’Art i Creació de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus.
En el terreny de la creació artística ha centrat la seva activitat en l’escultura i la instal·lació.