16 jul. Germinacions – Irina Ruiz i Marco Ranieri

Del 16 de juliol al 2 d’octubre

Irina Ruiz – “Brotes de vida”

Irina ens anima a pensar que som com petits granets de sorra que junts formen un desert, com petites peces d’una gran màquina; que ens necessitem, ens complementem y això ens permet créixer, evolucionar conjuntament cap al futur.

Mitjançant  llavors portades de Mallorca com  mol·lècules  vibrants que s’integren unes amb les altres per anat teixint la trama de la vida. Arrels que teixeixen nius.  Ens proposa un retorn a la naturalesa, un retorn a l’essència. La creació d’una atmosfera, d’un espai que ens parla de la importància de les connexions de la vida, dels llaços que creen unes parts amb les altres per formar conjuntament el tot.

‘Brotes de vida’, ens parla de la magnitud de les relacions i, en definitiva, de l’origen de la vida i la seva evolució.

Marco Ranieri – “Estudis de Biodiversitat”

Marco centra el seu treball en la transformació de l’experiència de la Natura en art. En el diàleg amb l’entorn, amb els seus materials i energies creadores. Emfatitzant la bellesa del que és petit, el fragmentat, el impermanent, com a metàfora de la nostra vida.
A través de les seves obres ens proposa generar, restaurar o renovar una vinculació empàtica entre persones i llocs. Col·laborant així en la difusió d’una actitud més respectuosa cap al nostre hàbitat.

L’estudi de biodiversitat que ens planteja en aquesta mostra conjunta es concentra sobretot en les zones marginals i/o residuals, franges estre­tes entre camp i camp; en els conjunts primaris, aquelles àrees aspres i pedregoses que pel seu caràcter escarpat no són aptes per a l’explotació humana; en els barrancs vestits d’esbarzers i es­pines; i en els boscs en fase de recuperació.

En la indagació artística d’aquesta biodiversitat he enfocat el treball de les últimes residències:

• 1m2 confronta la monòtona uniformitat d’un metre quadrat de monocultiu de cereal amb la bellesa rica de formes i colors d’un metre qua­drat de vegetació espontània. Ja que, encara que a primera vista l’ecosistema mediterrani puga parèixer àrid i dur, pot acollir fins a 40 plantes diferents en 1m2.
• paisatge elemental juga entre les fronteres interior/exterior de l’espai expositiu. Convida a un exercici d’observació que posa en relació la mirada de l’espectador, els elements naturals recol·lectats en el paisatge, i el paisatge mateix que els va originar.