Date
Category
Residència 2019

«Malgrat tots els dispositius que s’han posat en marxa per desestabilitzar els pobles del món, aquests conserven i construeixen narratives pròpies a contrapèl de l’acurat i sistemàtic treball realitzat pels relats de veritat oficial… …una bona part de la humanitat està buscant pistes per desenganxar-se d’aquest sistema depredador d’alta rendibilitat empresarial, d’autoritarisme exacerbat i menyspreu total per la vida».

Ana E. Ceceña

Matilde Obradors

Artista Visual i Investigadora. Va començar realitzant curtmetratges i posteriorment videoart i performance. En les seves peçes explora els «espais ferits», referits a l’impacte que deixa el pas del temps i el progrés; el paisatge i les seves mutacions; i la condició de la dona.

Des del 2012 desenvolupa performance en les que reflexiona sobre la relació que tenim amb el menjar, les patents de llavors, la fam, el tracte denigrant que pateixen els animals a la ramaderia industrial, la contaminació de la mar i l’ecofeminisme com a alternativa viable: Vestir-nos elegants per menjar cadàvers (Arts Santa Mònica), Postcinematic feast [ser comida] (Galleria Pescheria/Italia), Cinematic Still Lifes [la taula del menjador] (Fabra i Coats/Livemedia). Fa un acostament íntim i poètic a les temàtiques i problemàtiques socials que aborda, però deixa veure una fina capa d’ironia.

Ha exposat en galeries i centres d’art i els seus films han rebut reconeixement internacional. Ha exposat al LOOP Festival, a la Galeria Balaguer: La Ricarda. Al final de la pista; i al Flux, Festival de vídeo d’autor: La teva veu, trencada entre les bombes. Ha estat codirectora del Laboratori de Producció Audiovisual i Cultural «Live Online» al

Mèdiaquiosc. És doctora en Comunicació Social, imparteix classes a la UPF. Desenvolupa la pràctica artística com a investigació; és incansable en l’estudi dels processos de generació d’idees.

Viu i treballa a Barcelona i Cadaqués.

Projecte / La solitud i les llavors

El projecte que proposo recorre les disciplines artístiques de les arts visuals, la performance i la intervenció en el paisatge. Es tracta de fer un documental sobre la solitud i les llavors. Fer conviure dues temàtiques: La «collita robada» i la «solitud crònica». Una que pertany a l’esfera pública (les llavors) i l’altre que pertany a l’esfera privada (la solitud).

Vull plasmar el paral·lelisme entre les llavors intervingudes i les ments / ànimes intervingudes. A grans trets, per aconseguir aquest paral·lelisme tindré dos eixos narratius, un serà ficcionat i l’interpretaré jo, fent reflexions sobre el que significa la solitud crònica i com ajuda a combatre-la deixar-se apoderar per al sentiment, no tenir por; per això decideix-ho demanar una estada d’artista al CACIS. L’altre eix es configurarà parlant amb les persones del centre, amb la Roser Oduber i els pagesos de la zona, sobre sostenibilitat i agricultura ecològica, etc. Al final tot plegat, per posar en evidència que si ens dediquem a un bé comú, podem curar la nostra solitud. Sentir-se formar part de la societat i millorar-ne aspectes, és absolutament sanador.

Matilde Obradors

ORIGEN DEL PROJECTE

L’origen del projecte va ser ara fa uns vuit anys a entrar en contacte amb un projecte transdisciplinari a Gran Canària, Espacio Guia. Un laboratori viu de processos col·lectius d’experimentació creativa, que confronta creació-persona-territori a través de l’art, l’arquitectura, l’eco-disseny, la comunicació, la creativitat i la didàctica. Indaga sobre: paisatge, identitat, nous rols de l’art, habitar el territori, creativitat social, desenvolupament local, sostenibilitat, llavors, caminades, derives (drifting notebooks).

Al llarg de dotze anys, he col·laborat amb Espacio Guía (Canàries) en projectes sobre art, territori i sostenibilitat des d’una perspectiva transdisciplinar. Els últims anys he desenvolupat accions performatives sobre la nostra relació amb el menjar, el significat de la taula del menjador i les emocions que implica. Són una reflexió sobre el model alimentari actual, les llavors intervingudes, el tracte als animals, la pèrdua de biodiversitat, l’ecofeminisme … (estudi / taller Livemedia).

Ara, sobre la base a tot aquest treball previ, estic realitzant un documental: La solitud i les llavors, en què tracto la conciliació entre el privat i el públic, entre l’íntim i l’extern.

Durant la meva estada al Cacis, he conegut a agricultors que recuperen llavors, escampen la biodiversitat i defensen la sobirania alimentària. El seu lema: «No híbrids, no transgènics, lliures de propietat intel·lectual». He gravat els horts i els paisatges.

He fet caminades diàries, observat l’entorn, recollit llavors i plantes; i, sobretot, m’he confrontat amb la solitud; la fragmentació que sento de vegades. «I com puc reunir els meus trossos? ¿No és aquí on entra en joc l’art? “ (Laing, O. La ciutat solitària. 2017).

¿No és aquí on entra en joc la naturalesa? Per això he fet una acció en el paisatge, per agrair-li tot el que m’ha donat en aquest viatge que és, transitar la soledat.

He treballat damunt d’una gran taula, que anomeno «La taula dels dies», que a manera de diari mostra tot el que he observat, desenvolupat, sentit i pensat durant la meva estada al CACIS i il·lustra sobre quin és el contingut del documental.

Loneliness and seeds. Matilde Obradors 1/8/ · 16/8 – 2019

Over the last twelve years I have collaborated with Espacio Guía (Canarias) in projects on art, territory and sustainability from a transdisciplinary perspective. In recent years I have carried out performative actions about our relationship with food, family meals and the emotions involved. It is a reflection on the current food model, the intervened seeds, the treatment of animals, the loss of biodiversity, ecofeminism … (study / Livemedia).

Now, based on all this previous work, I am conducting a documentary: Loneliness and seeds, in which I approach conciliation between the private and the public, between the intimate and the external.

During my time in Cacis, I have met farmers who recover seeds, spread biodiversity and defend food sovereignty. His motto: «Non-hybrid, non-transgenic, free intellectual property”. I have recorded the orchards and the landscapes.

I have done daily walks, observed the environment, collected seeds and plants; and, above all, I have faced solitude; the fragmentation I feel sometimes. “How can I put my pieces together? Is not this where art comes into play? ”(Laing, O. Adventures in the Art of Being Alone. 2017). Is not this where nature comes into play? That is why I have done an action in the landscape, to thank all that it has given me in this trip that is, to transit the loneliness.

I have worked on a large table that I call, The table of the days, which as a diary shows everything I have observed, developed, felt and thought during my stay at CACIS and illustrates what the content of the documentary is.

 

La soledad y las semillas. Matilde Obradors 1/8/ · 16/8 – 2019

A lo largo de doce años, he colaborado con Espacio Guía (Canarias) en proyectos sobre arte, territorio y sostenibilidad desde una perspectiva transdisciplinar. Los últimos años he desarrollado acciones performativas sobre nuestra relación con la comida, el significado de la mesa del comedor y las emociones que implica. Son una reflexión sobre el modelo alimentario actual, las semillas intervenidas, el trato a los animales, la perdida de biodiversidad, el ecofeminismo… (estudio/taller Livemedia).

Ahora, en base a todo este trabajo previo, estoy realizando un documental: La soledad y las semillas, en el que trato la conciliación entre lo privado y lo público, entre lo íntimo y lo externo.

Durante mi estancia en el Cacis, he conocido a agricultores que recuperan semillas, esparcen la biodiversidad y defienden la soberanía alimentaria. Su lema: “No híbridos, no transgénicos, libres de propiedad intelectual”. He grabado los huertos y los paisajes.

He hecho caminatas diarias, observado el entorno, recogido semillas y plantas; y, sobre todo, me he confrontado con la soledad; la fragmentación que siento en ocasiones. “¿Y cómo puedo reunir mis pedazos? ¿No es aquí donde entra en juego el arte?” (Laing, O. La ciudad solitaria. 2017). ¿No es aquí donde entra en juego la naturaleza? Por eso he hecho una acción en el paisaje, para agradecerle todo lo que me ha dado en este viaje que es, transitar la soledad.