Parlant amb les pedres – Stefan Cools

Del 30 de juliol al 30 de setembre de 2011

 

«Parlant amb les pedres», és un projecte de recerca integrat dins del paisatge cultural de Calders (Bages). Aquest projecte es va iniciar a l’estiu del 2010 amb una residència a l’espai de treball de CACIS (Centre d’art contemporani i sostenibilitat del forn de la calç). L’exposició es conforma a partir de dos elements: una instal•lació permanent al bosc de CACIS, realitzada durant el període de residència de 2010 i una instal•lació temporal als espais interiors d’exposició.

D’on ve el títol de «Parlant amb les pedres»? De l’observació de l’entorn, als Camps i boscos de Calders es pot trobar una gran diversitat construccions de pedra, murs i edificis. Les parets són d’ús freqüent en l’agricultura per fer terrasses en les empinades muntanyes i assegurar la terra i les plantacions. Un element mes destacable son els petits edificis de pedra (barraques de vinya), principalment utilitzats per l’emmagatzematge d’eines i aliments per les persones que estaven treballant al camp i amb el paisatge, estan fetes amb pedres que s’amunteguen sense utilitzar cap morter. Les pedres són elegides per la seva forma i mida per fer que aquestes construccions siguin sòlides. Es triga molt de temps abans de poder treballar amb les pedres i entendre com usar-les, però al final les persones que feien aquests murs i construccions al moment veien on col•locar la pedra que prenien, i semblava que «podien parlar amb les pedres». En el temps de la residencia vaig estudiar les plantes locals i la vida animal, els antecedents històrics i l’ús actual dels voltants, parlant amb la gent , els agricultors, pastors i algun historiador, això va motivar les instal•lacions que al final es veuen a l’actual exposició de CACIS. A l’espai expositiu interior es situen una sèrie de instal•lacions que se centren en la interacció amb l’home i la natura, no només física sinó també mentalment. En la instal•lació a l’exterior les pedres s’utilitzen en la seva forma natural, però a les instal•lacions interiors vull investigar el seu significat interior, l’ànima de les pedres. El que jo faig servir al costat de les pedres, son les plantes que creixen entre elles i que tenen una forta connexió, per exemple, el romaní, una planta que ja era coneguda pels romans per activar la memòria (utilitzat invisible en la instal•lació de les formes de les orelles d’argila sobre les pedres), el Boix, símbol de la seva immortalitat (fins i tot a l’hivern, aquesta planta es manté verda ) i algues (que representen en conjunt amb el líquid pedres coagulada = pensaments solidificada) que es troben en els petits torrents a on s’erosionen les roques. També s’utilitzen els materials trobats en aquestes instal•lacions, l’ús alienant de l’home es forma de la combinació amb les formes naturals i posa en dubte la relació de l’home i la natura. Del treball amb la roba, per exemple, com els pantalons (utilitzats quan treballava en aquesta exposició) dóna identitat als materials (pedres) en combinació amb ells, les pedres ja no són inerts, comencen a formar part de les condicions de vida

Stefan Cools
juliol de 2011

 

No Comments

Post A Comment

1 × 1 =