Caps – Joaquim Falcó

Sabado 10 de mayo a las 18:00 se inaugura la exposición Caps de Joaquim Falcó
Organiza CACiS en colaboración del Geoparc de la Cataluña central.

Joaquim Falcó pertany a una generació de pintors que va viure intensament l’exaltació pictòrica dels vuitantes. Hereu de l’abstracció gestual, del dripping, assumeix els sincretisme i l’eclecticisme de la transvanguarda, moviment en què l’inclou el propi Achille Bonito Oliva en els textos que ha dedicat a la seva obra. Falcó es mou còmodament en un (neo)expressionisme marcadament intuïtiu que es nodreix de la imaginació, de l’emoció i del propi bagatge cultural i vital a partir del qual ha evolucionat i continua experimentant permanentment. Barreja abstracció i figuració, i inclou temàtiques dels objectes i les icones de l’era del consum en una línia neopop.

La figura humana ha estat per a ell només una temàtica entre d’altres en la seva trajectòria, la trobem en les seves característiques siluetes negres sobre fons esquitxats de colors o també en caps engarbullats i estilitzats que ens poden recordar Giacometti, però ara en aquest projecte titulat simplement “Caps” ha tingut l’oportunitat i el repte d’abordar l’home i la natura tot acostant-se a les seves pròpies arrels rurals i a la pedra com a element primigeni. Malgrat haver destacat en la seva faceta d’escultor mai ha treballat la pedra en el sentit escultòric i tampoc en aquesta ocasió. El mètode ha consistit en escollir pedres trobades a la cantera del Forn de la Calç que per la seva forma li evoquen caps humans sobre la superfície de les quals s’ha limitat -respectant en tot moment la seva configuració natural- a fer una intervenció pictòrica per tal d’emfasitzar l’aspecte humà tot destacant els trets fisiognòmics i/o expressius dels rostres. Mitjançant aquesta manipulació que fa amb l’esmalt acrílic brillant de tipus industrial i els colors primaris a més del blanc i negre que ell sol emprar en les seves pintures, ha obtingut resultats que oscil·len entre la intensitat fantasmagòrica i surreal d’un Saura o fins i tot d’un Dubuffet en la seva esplèndida època “brut” – especialment en algunes peces monocromes- i la irreverència del gargot groller com els que els joves acostumen a dibuixar sobre els cartells dels polítics per ridiculitzar-los. Aquest esperit transgressor que confereix a les peces, aquesta referència a la low culture, a la bad painting, la despreocupació per l’estètica i l’aparença “artística”convencional palesa el seu posicionament en corrents compromeses amb la contemporaneïtat a la qual pertany.

Connectades amb aquest mateix esperit el projecte expositiu inclou obres que constitueixen una reinterpretació a la inversa, en paper, de cada una de les peces tridimensionals. Es tracta d’un paper molt antic, adquirit fa molts anys al Marroc, estripat amb les mans, arrugat, i pintat amb spray negre evocant la pedra de l’original per finalment afegir-hi els mateixos traços o esquitxos engarbullats. Finalment una acció pictòrica in situ sobre una gran roca culminarà el projecte en una arrauxada confrontació de natura i artifici.

Raquel Medina

Dra. en Hª de l’art . Crític de ACCA-AICA

 

No Comments

Post A Comment

1 + 12 =